Un cop més, durant l'estiu, i per no perdre la costum, he fet una paradeta amb el blog. A les acaballes del bon temps emprenc l'activitat.
Amb la calor que ha fet, un busca la frescor i a l'estiu el millor lloc és a la muntanya.
Així doncs, aquest any hem anat a la Vall d'Aran on hem pogut dormir, sense problemes, a la furgoneta i amb la manteta a la nit. No hem cercat indrets atípics i amagats de l'activitat turística de la vall. Un cop arribat el capvespre la gent comença a circular cap a càmpings, hotels, apartaments i diversos llocs per dormir i és quan l'avantatge de dormir en una furgoneta es fa notar. És el primer any que podem gaudir d'aquesta manera i a partir d'ara serà el més freqüent, i no cal dir que en Pau s'ho ha passat pipa.
Haig de dir que circular per les pistes asfaltades amb un vehicle més gran que una furgoneta es fa complicat, com per exemple amb una auto caravana. Les pistes són molt estretes; la que recordo més difícil, per l'accés i la quantitat de transit que hi havia, era la que et portava a Saut deth Pish.
Però no va ser el primer lloc que vam anar. El primer que vam fer abans d'entrar a la Vall d'Aran , va ser una parada de tres dies al Refugi de Gerdar. L'objectiu era veure l'avetosa més important de la Península El Bosc de Gerdar o Mata de València. I haig de dir que impressiona i que no vam poder gaudir-ho més del que es mereixia. Va ploure molt.
Amb la calor que ha fet, un busca la frescor i a l'estiu el millor lloc és a la muntanya.
Així doncs, aquest any hem anat a la Vall d'Aran on hem pogut dormir, sense problemes, a la furgoneta i amb la manteta a la nit. No hem cercat indrets atípics i amagats de l'activitat turística de la vall. Un cop arribat el capvespre la gent comença a circular cap a càmpings, hotels, apartaments i diversos llocs per dormir i és quan l'avantatge de dormir en una furgoneta es fa notar. És el primer any que podem gaudir d'aquesta manera i a partir d'ara serà el més freqüent, i no cal dir que en Pau s'ho ha passat pipa.
Haig de dir que circular per les pistes asfaltades amb un vehicle més gran que una furgoneta es fa complicat, com per exemple amb una auto caravana. Les pistes són molt estretes; la que recordo més difícil, per l'accés i la quantitat de transit que hi havia, era la que et portava a Saut deth Pish.
Però no va ser el primer lloc que vam anar. El primer que vam fer abans d'entrar a la Vall d'Aran , va ser una parada de tres dies al Refugi de Gerdar. L'objectiu era veure l'avetosa més important de la Península El Bosc de Gerdar o Mata de València. I haig de dir que impressiona i que no vam poder gaudir-ho més del que es mereixia. Va ploure molt.
Canon 6D, EF 24-105 mm f4, trípode Salt de Gerber |
Canon 6D, EF 24-105mm f4, trípode De camí a estany Negre, no vaig arribar-hi |
Finalment i després de tres dies de pluja vam pujar pel Port de la Bonaigua per entrar de ple a la Vall d'Aran, destinació la Vall de Montgarri.
Canon 6D, EF 24-105mm f4, trípode i filtre ND Refugi de Montgarri i Mair de Diu de Montgarri |
Molt xules, l,esquirol està de luxe. Una abraçada
ResponEliminaSi el paio es va anar confiant i em va fer de model una bona estona. Moltíssimes gràcies per 2xIII.
EliminaSalutttt
Bon recull. La Val d'Aran mai decep, en cap estació de l'any.
ResponEliminaGràcies Josep, i tens moltíssima rao .Mentres hi estava pensava com disfrutaria a la Tardor, a veure si trobo uns dies per anar-hi.
EliminaSaluttt
Beautiful! :)
ResponEliminaThanks Linda for writing and see the blog, soon I will make more publications of this site. I hope you like it.
EliminaSalut!